推进社会主义民主政治程序化
Shortcuts: COM:L ? COM:LICENSE
Aquesta pàgina ofereix als no esperts en lleis una visió general de les complicades lleis sobre drets d'autor mitjan?ant un tutorial basat en exemples. Té com a objectiu ajudar els usuaris que carreguen a decidir si una imatge o un altre fitxer multimèdia és acceptable a Wikimedia Commons. Si sou un usuari nou que voleu obtenir informació sobre com utilitzar el contingut de Commons en el vostre propi treball, consulteu Commons:Reutilització de contingut fora de Wikimedia.
Wikimedia Commons només accepta contingut lliure, és a dir, imatges i altres fitxers que no estiguin subjectes a restriccions per drets d'autor que impediria usar-los per tothom, en qualsevol moment, per a qualsevol propòsit. Tanmateix, la utilització pot estar regulada per qüestions no relacionades amb els drets d'autor, vegeu Commons:Restriccions diferents als drets d'autor, i la llicència pot demanar algunes mesures especials. En particular, els drets d'autor de cert material poden haver expirat en un país mentre continuen sent aplicables en un altre. Els detalls s'expliquen més avall. Wikimedia Commons vol assegurar que qualsevol d'aquestes restriccions constin en la pàgina de descripció de la imatge; tanmateix, és responsabilitat de les terceres parts que l'ús que en facin sigui conforme amb la llicència sense infringir cap llei aplicable.
Wikimedia Commons només accepta fitxers
- que explícitament tinguen una llicència lliure, o
- que estiguen en domini públic almenys als Estats Units a més de l'estat origen del treball.
Wikimedia Commons no accepta justificacions Fair use: vegeu Commons:ús raonable. Tampoc s'accepten els fitxers multimèdia exclusivament sota llicències sense ús comercial (com CC BY-NC-SA).
La llicència que s'aplica a una imatge o fitxer ha de ser indicada clarament a la pàgina de descripció de la imatge usant una senyal de drets d'autor. Tota la informació necessitada per la dita llicència ha de donar-se en la pàgina de descripció. La informació donada a la pàgina de descripció hauria de ser suficient per a permetre als altres verificar la llicència. Seria millor fer a?ò immediatament en el camp resum del formulari de càrrega.
Si sou titular dels drets d'autor i voleu confirmar el permís, utilitzeu el plantilla de correu electrònic per enviar-lo mitjan?ant VRT.
Llicències acceptables
Una llicència és un permís formal que establix qui i com es pot usar una obra amb drets d'autor. Una llicència només la pot concedir el propietari dels drets, usualment l'autor (fotògraf, pintor, etc.)
Tot el material amb drets d'autor a Commons (que no siga domini públic) ha d'estar llicenciat sota una free license que permeti específicament i irrevocablement a tothom usar-ho per a qualsevol finalitat; no n'hi ha prou amb la simple indicació de que "el material pot ser usat lliurement per tothom" o similar. En particular, la llicència ha de complir les condicions següents:
- Ha de permetre la republicació i distribució.
- Ha de permetre la publicació d'obres derivades.
- Ha de permetre l'ús comercial de l'obra.
- La llicència ha de ser perpètua (no temporal) i no revocable.
- El reconeixement de tots els autors/col·laboradors d'una obra pot exigir-se.
- La publicació d'obres derivades davall la mateixa llicència pot exigir-se.
- En distribucions digitals, l'ús de formats oberts lliures de sistemes de gestió de drets digitals, pot exigir-se.
En ocasions, els autors desitgen alliberar una versió de baixa qualitat o baixa resolució d'una imatge o vídeo sota una llicència lliure, mantenint condicions més estrictes per a versions d'alta qualitat. No és clara si aquesta distinció és possible legalment, però la norma de Commons és respectar el propòsit del titular dels drets mantenint només la versió en baixa qualitat.
Les següents restriccions no es poden aplicar a les imatges o altres fitxers multimèdia:
- ús només per Wikimedia.
- ús no comercial o educatiu.
- ús només sota "ús raonable".
- Notificació "requerida" del creador, en lloc de sol·licitat, per a tots o per a alguns usos.
Específicament, el següent no està generalment permès:
- Captures de pantalla de programari que no estiga al seu torn davall una llicència lliure. Les captures de pantalla de programari baix llicència GPL o una llicència lliure semblant es consideren habitualment adequades. Vegeu Commons:Captures de pantalla.
- Captures d'imatges emeses per televisió (ja siguen programes o publicitat). Vegeu Commons:Captures de pantalla.
- Escanejats o fotografies d'obres d'art amb drets d'autor, especialment portades de llibres, àlbums musicals i semblants. Vegeu Commons:Obres derivades.
- Símbols, logotips i semblants registrats. (No s'han de confondre amb marques comercials.)
- Models, caretes, joguets i altres objectes que representen obres d'art amb drets d'autor, com ara personatges de pel·lícules d'animació o acció real (més que només un actor concret, independentment d'un paper específic).
òbviament Commons també accepta totes les obres per a les que no s'apliquen drets d'autor (és a dir, estan en el domini públic). Per favor consulteu la secció sobre domini públic més avall.
Per a una explicació de la justificació d'aquesta política sobre llicències, vegeu Commons:Llicències/Justificacions.
Llicències múltiples
Podeu oferir tantes llicències per a un fitxer com vulgueu, sempre que almenys una d'elles compleixi els criteris de llicències gratu?tes anteriors. Per exemple, els fitxers es poden llicenciar tant amb Creative Commons Attribution-ShareAlike (Reconeixement-CompartirIgual, que compleix els criteris) com amb Attribution-NonCommercial (Reconeixement-No comercial, que no compleix els criteris). En aquest exemple, els usuaris que volguessin utilitzar (reusuari) el fitxer podrien crear obres derivades mitjan?ant una llicència compatible (ShareAlike) o utilitzar un model de llicència diferent i restringir-se a l'ús no comercial. Tanmateix, un reusuari que opti per aquest últim no pot carregar la seva obra derivada a Commons, ja que com Reconeixement-No comercial no compleix els criteris per obtenir una llicència gratu?ta.
Les llicències múltiples poden estar justificades per la compatibilitat amb altres projectes. A més, permeten als que creen obres derivades poder escollir l'opció que preferisca.
Llicències ben conegudes
Les següents llicències ben conegudes són preferents per a ser emprades a Commons:
- Llicències Creative Commons de Reconeixement/CompartirIgual
- Llicència Pública General de GNU (GPL) / Llicència Pública General Redu?da de GNU (LGPL)
- Llicència Art Lliure (FAL/LAL)
- Open Data Commons, per a bases de dades amb llicència lliure on el contingut també és lliure o disponible sota una llicència lliure o que no es pot separar de la base de dades [1].
| Icones i noms de llicències Creative Commons | Abreviatures i versions | Acceptable aquí? | Notes |
|---|---|---|---|
 |
CC Public Domain Mark 1.0 |  Generalment acceptable
|
Es troba sovint en les imatges de Flickr, i es considera que tenen llicència lliure en la majoria de les circumstàncies. - vegeu la secció de Domini Públic a continuació |
 |
CC0 |  Acceptable
|
|
 |
CC BY (1.0 2.0 2.5 3.0 4.0)? | Acceptable
|
|
 |
CC BY-SA (1.0 2.0 2.5 3.0 4.0)? | Acceptable
|
|
 |
CC BY-NC (1.0 2.0 2.5 3.0 4.0)? |  No acceptable
|
|
 |
CC BY-NC-ND (1.0 2.0 2.5 3.0 4.0)? | No acceptable
|
|
 |
CC BY-NC-SA (1.0 2.0 2.5 3.0 4.0)? | No acceptable
|
|
 |
CC BY-ND (1.0 2.0 2.5 3.0 4.0)? | No acceptable
|
|
| Notes sobre els símbols | |||
| |||
A més, totes les obres en domini públic també són acceptades (vegeu més avall).
Vegeu Commons:Etiquetes de drets d'autor per més llicències.
Llicències prohibides
Els treballs que no estiguin disponibles sota una llicència que compleixi la Definició d'Obres Culturals Lliures explícitament no estan permeses. Per a més informació vegeu la resolució sobre llicències de la Fundació Wikimedia.
Alguns exemples de llicències estan molt difoses Internet, però prohibides a Commons:
Llicències Creative Commons NoComercial (-NC)
Llicències Creative Commons SenseObraDerivada (-ND)- Material sense cap llicència només utilitzable sota les limitacions d'"ús raonable" (fair use), fair dealing, o un altre de similar (vegeu les raons més avall).
- GNU Free Documentation License (GFDL), en determinades condicions (vegeu més avall)
Aquestes llicències no permeses només es poden usar si alhora van acompanyades d'una altra llicència lliure.
Si una imatge no és acceptable, penseu en demanar a l'autor que asking the author to release their work under a free license com ara CC BY (Creative Commons Attribution license) o CC BY-SA (Creative Commons Attribution Share Alike).
Llicència de Documentació Lliure de GNU
La GNU Free Documentation License GFDL és molt poc pràctica per a imatges i textos curts, especialment per als mitjans impresos, perquè exigix que el text complet de la llicència siga publicada junt amb ells. Així, es preferible publicar l'obra amb una llicència doble, afegint a la GFDL una llicència que permeta usar la imatge o el text més fàcilment, com per exemple una llicència Creative Commons. A més, no useu les llicències GPL i LGPL com a llicència única per a les vostres pròpies obres si podeu evitar-ho.
No es permet GFDL com a única llicència acceptable on es compleixen tots els requisits següents:
- El contingut es va llicenciar a partir del 15 d'octubre de 2018. Es considera la data de llicència, no la data de creació o de pujada.
- El contingut és principalment una fotografia, pintura, dibuix, àudio o vídeo.
- El contingut no és un logotip, un diagrama o una captura de pantalla del programari que s'extreu d'un manual del programari GFDL.
Informació de llicència
Totes les pàgines de descripció en Commons han d'indicar clarament amb quina llicència es van publicar els continguts, han d'incloure la informació exigida per la llicència (autor, etcètera) i també la informació necessària perquè altres puguen verificar la llicència (enlla? a la font).
En concret, la informació següent s'ha de proporcionar a la pàgina de descripció, independentment de si la llicència ho requereix o no:
- La Llicència que s'aplica al material. Això s'ha de fer mitjan?ant una etiqueta de dret d'autor.
- La Font del material. Si l'autor que ha penjat l'autor, s'hauria d'indicar explícitament. Per exemple: "Created by uploader" ("Creat per l'usuari que l'ha penjat"), "Self-made" ("Fet per un mateix"), "Own work" ("Treball propi"), etc. En cas contrari, incloeu un enlla? web o una cita completa si és possible. Notes com: "Transferit de Viquipèdia" es consideren una font no vàlida tret que sigui on es va publicar originalment. Cal proporcionar la font primària.
- L'autor/creador de la imatge o el fitxer. Per al contingut que es considera en el domini públic perquè els seus drets d'autor han expirat, la data de la mort de l'autor pot ser també crucial (vegeu la secció sobre material en domini públic més avall). 'Una plantilla de llicència genèrica que impliqui que l'usuari és el titular dels drets (p.ex. {{PD-self}}) no és prou per a aquest requeriment. L'única excepció és si l'autor desitja romandre anònim o en certs casos on l'autor és desconegut però hi ha prou informació per mostrar que l'obra està realment en domini públic (com ara la data de creació o publicació).
Encara que de menor importància, també ha de proveir-se si està disponible:
- La descripció del contingut de la imatge o el fitxer. Descripció de la teua imatge: on, què, qui? A?ò és important perquè tot el món sàpia el que estan veient/sentint, especialment en el cas de dades científics, per exemple, imatges amb color fals.
- La data i lloc de creació. Per a contingut que es considere en el domini públic perquè els seus drets d'autor han expirat, la data de creació pot ser crucial (veure la secció sobre domini públic més abaix).
Estos punts de la descripció poden fer-se més còmodament usant la plantilla Information. Per a aprendre l'ús d'aquesta plantilla vegeu Commons:Primers passos/Qualitat i descripció.
Abast de la llicència
En alguns casos, un document (fitxer multimèdia) pot tenir múltiples aspectes que poden i han de ser llicenciats: cada persona que va contribuir una part crucial de l'obra té drets sobre els resultats, i tots han de fer la seua contribució disponible amb una llicència lliure (vegeu Commons:Derivative works). No obstant això, les distincions no són massa clares i poden canviar d'un país a un altre. Heus ací uns pocs exemples per a aclarir:
- Per a un enregistrament d'una can?ó, han de tenir-se en compte els següents aspectes, cada un dels quals ha d'estar davall una llicència lliure (o en el domini públic):
- La partitures de la música (drets del compositor)
- La lletra de la can?ó (drets de l'escriptor)
- La interpretació (drets dels músics, cantants, etcètera)
- L'enregistrament (drets del personal tècnic / discogràfica)
- Per a una fotografia d'una obra d'art (i també portades de llibres i semblants) és semblat:
- El creador de l'obra original té drets sobre tota reproducció i obres derivades.
- El fotògraf té drets sobre la foto, si no és una simple reproducció bidimensional.
- En fotografies d'un edifici o una obra d'art pública (com ara una escultura monumental o un mural), tingueu en compte que, si aquests elements tenen característiques arquitectòniques o artístiques distintives, l'arquitecte o l'artista pot posseir-ne alguns drets. Vegeu també, però, Commons:Freedom of panorama.
A?ò resulta sovint problemàtic, si l'obra d'art no és el contingut principal de la imatge o no és clarament reconeixible: en este cas, normalment només el creador de la imatge (enregistrament, etcètera) resultant té drets d'autor sobre la mateixa. Per exemple, quan es pren una fotografia d'un grup de gent en un museu, en ella poden apareixen també alguns quadres a les parets. En aqueix cas els drets d'autor dels dits quadres no han de ser tinguts en compte. No obstant això la distinció no és molt clara. La política Commons:De minimis dona més informació sobre aquest concepte.
Tingueu en compte que la llicència per a tots els aspectes ha de ser determinada i esmentada explícitament. Tingueu en compte també que la majoria de reproduccions no permeten a la persona que fa la reproducció reclamar un nou dret d'autor; el creador d'una imatge/reproducció digital d'una imatge no té drets d'autor sobre la imatge digital resultant. L'únic dret d'autor rellevant és el de la imatge original. Això també s'aplica a captures de pantalla.
Material en el domini públic
El material alliberat sota una llicència com CC0 es considera equivalent a domini públic; les obres amb mancan?a d'originalitat i els edictes són de domini públic; uns quants governs d'arreu del món, incloent el govern federal dels EUA, el de Califòrnia i Florida, posen la majoria de les seves obres en domini públic, incloent els registres públics; the English Wikipedia's guideline on public domain material defineix amb més detall aquestes moltes excepcions.
Commons accepta material que estiga en el domini públic, és a dir, documents permesos en les excepcions de més amunt, o que no puguen ser objecte de drets d'autor o que els drets d'autor del qual han expirat. Però el concepte de domini públic no és senzill: les lleis varien d'una jurisdicció a una altra i, per tant, una obra pot ser de domini públic en un estat i continuar protegida en un altre. Existeixen tractats internacionals, com el Conveni de Berna, que estableixen uns mínims reguladors però cada estat és lliure de ser més restrictiu. La norma general és que si el creador va morir fa més de 70 anys les seues obres són de domini públic a l'estat d'on era ciutadà i a l'estat on es va publicar per primera vegada. Si l'obra és anònima o col·laborativa (per exemple, una enciclopèdia), típicament és de domini públic 70 anys després de la data de la primera publicació. Si es desconeix l'autor després d'una recerca extensa, es pot presumir que l'obra és de domini públic 120 anys després de la creació (vegeu {{PD-old-assumed}} per obtenir més detalls).
Molts pa?sos utilitzen un termini de dret d'autor de 70 anys. Una excepció notable són els EUA A causa de circumstàncies històriques, els Estats Units tenen regles més complexes:
- Les obres publicades abans de 1930 són de domini públic.
- Per a les obres publicades per primera vegada abans de 1964, el dret d'autor dura 28 anys després de la publicació i, per tant, caduca actualment tret que el propietari hagi presentat la renovació durant la finestra entre els 27 i 28 anys posteriors a la publicació.
Si es renova durant aquesta finestra, els drets d'autor duraran fins a 95 anys després de la primera publicació.
La gran majoria de les obres publicades abans de 1964 han passat al domini públic, però és imprescindible determinar que el dret d'autor no es va renovar. (El catàleg en línia de l'oficina de drets d'autor dels EUA es pot utilitzar per cercar renovacions el 1978 o posteriors, útil per a obres publicades entre 1951 i 1963. Google té escanejats el catàleg en paper, incloses obres registrades des del 1923 fins al 1978)
- Per a les obres publicades per primera vegada abans del 1978: fins a 95 anys després de la primera publicació.
- Per a les obres publicades per primera vegada el 1978 o posteriors: fins a 70 anys després de la mort de l'autor. Obres anònimes o treball realitzat per lloguer: fins als menys de 95 anys des de la primera publicació o 120 anys des de la creació de l'obra.
Per a les obres creades abans del 1978 però publicades només el 1978 o posteriorment, hi ha algunes regles especials. Aquestes condicions s'apliquen als Estats Units també per a obres estrangeres.
No obstant això, la data i lloc de publicació és essencial. En uns quants pa?sos, el material publicat abans d'una certa data està en el domini públic. En els Estats Units aquesta data és l'1 de gener de 1923. Fins i tot en alguns pa?sos tot el material publicat pel govern està en el domini públic, mentre altres reclamen alguns drets i alguns són molt restrictius (vegeu els detalls específics per territori).
Als Estats Units, la situació dels drets d'autor dels enregistraments sonors (inclosos els publicats abans de 1926) és un cas especial. Segons el títol II de la Music Modernization Act, els enregistraments que es van fer per primera vegada abans del 15 de febrer de 1972 tenen drets d'autor durant un període de temps (sota drets d'autor federals dels EUA) que depèn de quan es va publicar l'enregistrament. Aquest dret d'autor federal s'aplica independentment de qualsevol tràmit (avís de dret d'autor, registre i/o renovació). Les durades específiques del termini del dret d'autor són les següents:
- Els enregistraments publicats per primera vegada abans del 1923 entrar al domini públic l'1 de gener del 2022.
- Els enregistraments que es van publicar per primera vegada entre 1923 i 1946 tenen drets d'autor durant un període de 100 anys després de la primera publicació.
- Els enregistraments que es van publicar per primera vegada entre 1947 i 1956 tenen drets d'autor durant un període de 110 anys després de la primera publicació.
- Els enregistraments publicats després del 1956 i corregides per primera vegada abans del 15 de febrer de 1972 entraran en domini públic el 15 de febrer de 2067.
Els enregistraments sonors que es van fixar per primera vegada el 15 de febrer de 1972 o després estan subjectes a les mateixes durades i disposicions de la legislació nord-americana sobre drets d'autor que altres obres.
En algunes jurisdiccions (com els Estats Units), també pot donar-se explícitament que una obra creada per un mateix sigui de domini públic. En altres llocs (com la Unió Europea) a?ò no és tècnicament possible. Un pot atorgar el dret d'usar-la lliurement, per exemple amb l'oferiment Creative Commons Zero que renuncia a tots els drets reservats, però aquesta renúncia podria no ser legalment vinculant en la mesura completa del que normalment s'entén com a "domini públic" (per ex. vegeu drets morals dels autors).
La taula de Hirtle és una eina per ajudar a determinar si alguna cosa és domini públic als Estats Units. Commons:International copyright quick reference guide ajuda a determinar si es pot carregar una obra publicada per primera vegada fora dels Estats Units.
Interacció de la legislació sobre drets d'autor nord-americà i d'altres pa?sos
Commons és un projecte internacional, amb els servidors allotjats als Estats Units, i el seu contingut hauria de ser reutilitzable al màxim. Les càrregues d'obres no nord-americanes són permeses només si l'obra està coberta per una llicència lliure vàlida tant als EUA com a l'estat d'origen de l'obra. El "país d'origen" d'una obra és generalment el país on es va publicar l'obra per primera vegada.[1]
Si es puja a Commons material que ha sigut baixat d'un tercer lloc web, llavors s'apliquen la legislació sobre drets d'autor dels Estats Units, del país de residència de l'usuari que realitza la pujada i del país d'ubicació dels servidors web de què es va descarregar el material. Conseqüentment, qualsevol llicència per a usar el material hauria de poder aplicar-se en totes les jurisdiccions rellevants, i si el material està en el domini públic, ha d'estar-ho en totes aquestes jurisdiccions (a més de la d'origen de l'obra) perquè puga ser admès en Commons.
Per exemple, si una persona del Regne Unit puja a Commons una imatge que ha sigut baixada d'un lloc web francès, la dita pujada està subjecta a les legislacions sobre drets d'autor britànica, francesa i nord-americana. Perquè una fotografia siga acceptada a Commons ha d'estar en el domini públic a Fran?a, al Regne Unit i als Estats Units, o ha d'haver-hi una llicència acceptable per a la mateixa que puga aplicar-se en els tres pa?sos.
Excepció: Les reproduccions fidels d'obres d'art bidimensionals, com ara pintures, que es troben al domini públic són una excepció a aquesta regla. Al juliol de 2008, després d'una declaració que aclareix la política de WMF, segons el vot de Commons, aquestes fotografies s'accepten com a domini públic independentment del país d'origen i etiquetades amb un advertiment. Per obtenir més informació, consulteu Commons:Quan utilitzar l'etiqueta PD-Art.
Llei dels Convenis de la Ronda Uruguai
- Pàgina principal: Commons:Drets d'autor restaurats per l'URAA
La Llei dels Convenis de la Ronda Uruguai (Uruguay Round Agreements Act o URAA) és una llei dels EUA que restableix el copyright en els EUA per a obres estrangeres si aquesta obra encara tenia drets d'autor en el país d'origen en la data de la URAA. Aquesta data URAA és l'1 de gener de 1996 per la majoria de pa?sos. Això significa que obres foranes esdevenen protegides en els EUA encara que haguessin estat en domini públic als EUA abans de la data URAA. Vegeu també Wikipedia:Non-U.S. copyrights.
Com que la constitucionalitat d'aquesta llei va ser recusada davant un tribunal, Commons inicialment permetia als usuaris carregar imatges que serien en domini públic als EUA sense la URAA. Tanmateix, la constitucionalitat de la URAA va ser confirmada per la Cort Suprema dels EUA en el cas Golan v. Holder. Després d'un debat, es va determinar que els fitxers afectats no serien esborrats massivament sinó revisats individualment. Hi va haver més discussions sobre la millor manera de revisar els fitxers afectats amb el resultat de la creació del projecte Commons:WikiProject Public Domain.
Els fitxers afectats per URAA cal marcar-los amb {{Not-PD-US-URAA}}.
Els fitxers designats per a la supressió a causa de la URAA haurien de ser avaluats acuradament, com també hauria de ser el seu estatut de drets d'autor segons les lleis dels EUA i locals. Una mera "al·legació" que la URAA aplica a un fitxer no pot ser l'únic motiu de supressió. Si el resultat final de l'avaluació dels drets d'autor és que hi ha dubtes significatius sobre la llibertat d'un fitxer segons la legislació local o dels EUA, el fitxer s'ha de suprimir d'acord amb el principi preventiu.
Old orphan works
Old orphan works are accepted, provided that at least one of the following two conditions applies:
- the works were created before 1930;
- the works were created before the pma duration (required years after the author's death) in the country of origin, which would satisfy {{PD-1996}} if published at the time of creation (e.g. works created before 1946 for 50 years pma countries, where the URAA date for that country is 1996).
When uploading such works, please add {{Orphan works}} to the file page to explain the situation.
PD 1.0 i Flickr
See also: Commons:Flickr files. 
La marca Creative Commons Public Domain 1.0 (PDM) sovint s'aplica a imatges de llocs web de fotografia com Flickr.com i no és una llicència. Malgrat això, la comunitat va comprovar que quan un usuari aplica PDM al seu propi treball, allibera el seu treball per ser de domini públic i es creu que aquestes obres tenen llicència lliure. Per obtenir més informació, vegeu Acceptar fitxers publicats pel titular dels drets d'autor amb una marca de Domini Públic.
Al Commons no s’accepta material sota el supòsit d'"ús raonable"
Wikimedia Commons no accepta contingut davall el supòsit d'ús raonable (fair use). Vegeu Commons:ús raonable.
Obres derivades
Voleu una imatge de Bart Simpson, però, òbviament, no podeu simplement escanejar-la. Per què no prendre una fotografia d'una figureta animada i pujar-la? No ho feu. La raó per la qual no podeu pujar fotografies d'aquestes figuretes és que es consideren obres derivades, i aquestes obres no es poden publicar sense el permís del creador original.
La llei sobre drets d'autor nord-americà de 1976, secció 101, afirma que ?Una obra derivada és la basada en una o més obres preexistents, com ara una traducció, arreglament musical, dramatització, ficcionalització, versió cinematogràfica, gravació sonora, reproducció artística, abreviació, resum o qualsevol altra forma en què una obra puga ser remodelada, transformada o adaptada. Una obra consistent en revisions editorials, anotacions, ampliacions o altres modificacions que, en el seu conjunt, represente un treball d'autoria original, és una “obra derivada”.? Una fotografia d'un objecte amb drets d'autor es considera una obra derivada a la jurisdicció nord-americana. En la secció 106 d'aquesta mateixa llei es diu que ?el propietari dels drets d'autor davall aquest títol té els drets exclusius per a fer i autoritzar qualsevol dels següents: [...] (2) preparar obres derivades basades en l'obra amb drets d'autor?.
Per tant, les obres derivades no autoritzades com fotografies de ninotets, joguets, etcètera han de ser esborrades en infringir drets d'autor. Per obtenir més informació, vegeu Commons:Obres derivades.
Excepció: Els anomenats utensilis - objectes amb una funció utilitària intrínseca, fins i tot dissenys comercials, no estan subjectes a una protecció per drets d'autor als EUA. En conseqüència, les imatges d'aquests articles no són obres derivades segons la llei dels EUA. Per obtenir detalls i aplicabilitat d'aquesta excepció, consulteu la decisió del Tribunal Suprem a Mazer v. Stein, i {{Useful-object-US}}.
Dissenys simples
.svg){kind=logo}
La majoria de serveis i productes comercials (vegeu també Commons:Normes sobre drets d'autor per tema: Marques registrades): estan protegits per lleis de propietat intel·lectual d'una forma o altra, però els drets d'autor només és una d'aquestes proteccions. és important distingir entre drets d'autor, marques registrades i patents comercials. Wikimedia Commons generalment només segueix les restriccions de drets d'autor per aquests motius:
- Quasi bé tot es pot registrar, i no tindria sentit prohibir-ho tot.
- Les restriccions de marques comercials i dissenys industrials són aplicables al mercat i la indústria, però les seves fotografies poden ser lliurament reprodu?des.
→ Per aquestes raons Commons qualsevol marca comercial el copyright dels quals hagi caducat. A més, Commons accepta imatges de text amb un tipus de lletra general i de "formes geomètriques simples", fins i tot si es tracta d'un logotip recent de marca comercial, ja que aquesta imatge no és prou creativa per atreure la protecció dels drets d'autor.[2] Aquestes imatges s'haurien de marcar amb {{PD-ineligible}} o una de les etiquetes més específica d'aquesta llista per a aquest tipus d'obres (per exemple, {{PD-textlogo}} per a logotips simples).
Les digitalitzacions (per exemple, imatges PNG) de dissenys senzills sense drets d'autor es poden considerar ells mateixos sense drets d'autor. Per a les imatges "vectorials" (és a dir, fitxers SVG) de dissenys senzills sense drets d'autor, la pregunta sobre si la representació vectorial té els seus propis drets d'autor és menys clara; consulteu la Informació sobre drets d'autor a la Viquipedia en anglès sobre tipus de lletra i la {{PD-textlogo}} pàgina de discussió per obtenir més informació.
Ara bé, un disseny que sigui una obra artística pot estar protegit. Sovint és difícil determinar si un disseny té drets d'autor o no, i aquests tipus d'imatges freqüentment són nominades per a esborrar, amb resultats diversos.
Tipus de lletra
La digitalitzacions d'un tipus de lletra no està protegit als EUA, però es poden tenir drets d'autor en altres estats (vegeu els aspectes legals de la propietat intelectual a la Viquipèdia en anglès). Haureu d’utilitzar {{PD-font}} en aquest cas.
Normes de drets d'autor
Algunes guies sobre les normes aplicables de drets d'autor es poden trobar a:
- Normes sobre drets d'autor per territori
- Commons:Normes sobre drets d'autor per tema (antigament Commons:Image casebook)
Vegeu també
Vegeu també
- Etiquetes de drets d'autor
- Preguntes freqüents sobre els drets d'autor de la Viquipèdia en anglès
- Ajuda:Domini públic
- Open Content - A Practical Guide to Using Creative Commons Licences (també disponible com a PDF, ISBN 978-3-940785-57-2)
- Stock.xchng Policy
- Commons:Sol·licituds de permís de projecte Wiki
- Commons:Escollint una llicència
Notes
- ↑ En els casos en què una obra es publica simultàniament en diversos pa?sos, el "país d'origen" és el país que atorga el termini més curt de protecció dels drets d'autor, segons la Convenció de Berna.
- ↑ Vegeu el cas Ets-Hokin v. Skyy Spirits Inc on es va decidir que el logo i botella de vodka SKYY no tenien drets d'autor.
Enlla?os externs
Recopilacions de lleis:
- UNESCO collection of copyright laws.
- WIPO Lex.
- CERLALC: Lleis i reglaments d'Amèrica Llatina, estats del Carib, Espanya i Portugal.
- CIPR: Copyright laws of the CIS nations and the three Baltic states.
- ECAP: Copyright laws of ASEAN countries.
- EuroMed Audiovisual II programa de la UE; té lleis recents de drets d'autor d'alguns estats mediterranis (des del Marroc fins a Turquia).
Tractats de drets d'autor:
- Berne Convention, Conveni de Berna.
- WIPO Copyright treaty.
- EU Council Directive 93/98/EEC on the harmonization of copyright terms in the EU, directiva d'harmonització dels terminis de drets d'autor a la UE.
Altres:
- Circular 38a: International Copyright Relations of the United States, de la Copyright Office dels EUA. (Una mica desfasat, falten alguns pa?sos.)
- Circular 38b: Highlights of Copyright Amendments Contained in the URAA, de la Copyright Office dels EUA.
- 17 USC 104A: restauracions del copyright als EUA degut a la URAA
- Copyright in the USA